Conclusions i valoracions. III Jornades Aprendre Llengües al Segle XXI

Idees clau dels tallers

Taller 1: Què podem fer amb les TIC?, a càrrec de Jaume Sans, Griselda Encinas, Rosa Ricart i Inés Guerrero
Relators: Xavier Abelló i Mariona Mas


1. Incorporant les TIC el professorant millora la seva capacitat docent perquè potencien el treball cooperatiu, el producte final del procés d'aprenentatge pot tenir difusió pública i també perquè es milloren les competències digitals de l'alumnat i del professorat.

2. La metodologia utilitzada per portar a terme el taller es corresponia a la manera com el professorat hauria de treballar amb les TIC a l'aula, la qual cosa va permetre de visualitzar clarament el model metodològic i didàctic que cal seguir.

3. El fet que al final del taller es facilités una rúbrica descriptiva dels diferents graus d'assoliment dels objectius de treball del grup va permetre d'autoavaluar-se i, per tant, es va poder visualitzar molt clarament els passos que cal seguir per assolir el 5, que representava el grau d'excel·lència màxim.

4. Durant el taller es van posar en pràctica els procediments de la pràctica reflexiva, que consisteixen a grans trets en el treball individual, la posada en comú en petit grup i la reflexió cooperativa per arribar a acords comuns.

Taller 2: Què podem fer amb la gramàtica a l'aula?, a càrrec de Lurdes Borrell, Anna Roig, Núria Saavedra, Maria Badia i Núria Terridas
Relators: Glòria Vilanova i Llúcia Barba


1. La majoria de manuals són estrictament descriptius i eviten parlar dels usos o no ho fan de manera adequada.

2. Una bona manera de treballar la gramàtica és de manera col•laborativa entre els alumnes. Si ells s’impliquen, dedueixen i reflexionen sobre els conceptes segurament arribaran a tenir-los més clars , perquè se’ls hauran fet seus.

3. La gramàtica no pot tractar-se aïlladament, ha de formar part de qualsevol tasca.

4. Els nostres alumnes no cal que siguin experts en gramàtica, cal que tinguin clars els usos.

5. El treball cooperatiu no l’haurien de fer només els alumnes, també l’han de fer els TNL.

Altres comentaris

L’ensenyament de la gramàtica a l’aula ha de ser un instrument necessari perquè els aprenents aprenguin a reflexionar i a deduir sobre la llengua, a mirar-la com a objecte d’estudi, a poder establir el coneixement intuïtiu i el coneixement explícit. És a dir, amb un enfocament a través de la pràctica i l’experiència. Per tant, la teoria gramatical deixa de ser la competència principal perquè un parlant sigui competent.

La programació no ha de respondre a criteris estrictament gramaticals i de coneixements del codi, sinó que s’han d’interrelacionar amb els coneixements relatius a l’ús lingüístic.

Amb el treball cooperatiu, com a estratègia metodològica, i amb activitats adequades, es poden treballar tots els aspectes gramaticals.

Taller 3: Donar joc a la intercomprensió lingüística, a càrrec d'Enric Serra
Relators: Lourdes Freixa i Laura Serradell


1- Presentació d’una app “Falsos amics” del Servei de Llengües de UAB. L’aplicació mostra llistes de falsos amics contextualitzats perquè puguis deduir-ne el significat tot activant mecanismes d’intercomprensió lingüística. Les llengües del joc són 6: català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès. En total hi ha 15 llistes i 750 falsos amics. Per fer-la servir has de triar dues llengües i accedir a les dues llistes que et pots descarregar. App del 2013

2- Pretèn fer veure que els falsos amics rarament són un obstacle, sinó que els malentesos fomenten més la comunicació que no pas la dificulten.

3- Aquest projecte es plantejava com aconseguir ser intercompensible i, per extensió, com ho fem perquè el nostre missatge sigui comprès. Per aconseguir això, l’app utilitza diferents estratègies a l’hora d’explicar els falsos amics:

    1.Donar explicacions  (que significa cada paraula)
    2.Coneixement de l’entorn (recórrer a fets socialment coneguts com la Champions o Wall Disney)
    3.Enumeració (fer llistes de coses que ens permet ubicar la paraula)
    4.Nombres en xifres
    5.Llengua especialitzada (donar definicions científiques)
    6.Context
    7.Recreació
    8.Funció metalingüística (dir que són paraules sinònimes, per ex.)
    9.Lèxic panromànic (utilitzar en la definicióparaules que s’assemblen)


4- La majoria de projectes d’intercomprensió lingüística són per treballar la llengua escrita, però comença a haver-ne d’orals.

5- Aquestes projectes es basen en la tecnologia, però la tecnologia és a la vegada una ajuda i un fre perquè el fet de poder accedir fàcilment a la traducció de qualsevol text en el nostre idioma evita el multilingüísme.
Després de la presentació es fa un joc per practicar la intercomprensió lingüística a partir del romanès. Es fan dos equips i cada equip es divideix en 5 grups.

Taller 4: Cada llengua és un món; totes juntes, un univers, a càrrec de Neus Lorenzo
Relators: Eugènia Baqueró i Jordi Duran


1. La llengua no només serveix per comunicar-nos i pensar, sinó que també ens identifica com a membres d’un col·lectiu i ens serveix per reconèixer els nostres i els altres.

2. La diversitat lingüística és una riquesa col•lectiva. Europa és multilingüe però hi ha molts ciutadans monolingües. Volem canviar-ho!

3. Cal aprendre llengües, aprendre a aprendre llengües i aprendre a ser un aprenent de llengües al llarg de la vida per crear coneixement i comunitat.

4. Si l’alumna és el protagonista del seu aprenentatge, n’aprèn i aprèn a aprendre; per tant, l’aprenentatge és segur.

5. La llengua no és l’objectiu, sinó l’eina per desenvolupar les capacitats dels alumnes de respectar els altres, opinar, defensar idees…

Taller 5: De què parlem quan parlem de portafoli? a càrrec de Dolors Siles i Agnès Llagostera
Relators: M. Jesús Clua i Anna Moix


1. El portafoli és entès com una eina d'avaluació integrada en el procés d'ensenyament i aprenentatge. No coincideix, doncs, amb el concepte de portafoli establert pel MERC.

2. Diferents eines com ara blogs, Google Sites, wiki, moodle… poden servir de marc per a l'avaluació. Són alternatives que s'incorporen als cursos amb èxit.

3. Treballar amb portafolis és molt agraït, ja que l'alumne pren consciència que ha après.

4. Amb les rúbriques l'alumne pot reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge, és una eina que permet avaluar per aprendre.

Taller 6: Llegim per aprendre i per gaudir, a càrrec de Mireia Estapé i Conxita Ripollès
Relators: Anna Prunés i Eva Folgado

1. Més que una idea clau, hem recollit una constatació: tots els integrants del taller treballen la lectura de moltes maneres i tothom n’ha treballat la motivació.

2. Per aprofundir la lectura val la pena de no quedar-se només amb el text escrit. Es pot acompanyar amb visites a la biblioteca, rutes literàries, trobades amb els autors, anar al teatre… També és important no limitar-se a un únic codi lector, ja que també és profitós llegir làmines, fotos, còmics…

3. En l’inici i durant el procés de la lectura, els docents es converteixen en model lector, però cal ser conscients que poden convertir-se també en el ganxo principal del procés.

4. Constatem també que la dicotomia entre un llibre de lectura per a tot el grup-classe o bé oferir diversos llibres al mateix grup-classe té partidaris ben decidits de cada una de les opcions. Malgrat aquestes posicions, també constatem l’acord que suposa el fet de dur a terme una o l’altra segons sigui millor per al grup-classe concret.

5. Proposta: establir plans de lectura als CNL, que impliquin actuacions per part de totes les àrees.

Valoracions dels conductors dels tallers

Taller 1. Què podem fer amb les TIC? Jaume Sans: Griselda Encinas: Rosa Ricart: Inés Guerrero:

Taller 2.

 
3jornadaens/conclusions.txt · Darrera modificació: 21/07/2014 12.36 per Carme Bové
 
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: CC Attribution-Share Alike 4.0 International
Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter
  • Netvibes