SEGUIMENT TWITTER

II Jornada de Dinamització. Eines 2.0: estratègies per a la promoció de la llengua. Resum de les piulades més interessants fetes durant la Jornada des de #cpnldin i @cpnlsessions.

Inauguració. Ester Franquesa

La “dinamització és un concepte vàlid i modern” per promoure el català.

La “dinamització digital” de la llengua catalana, un concepte innovador.

El màrqueting digital de la llengua catalana: el català, un producte que venem a organitzacions i particulars.

Defensa de la dinamització com un concepte vàlid i modern per a fer avançar la llengua en la societat.

La dinamització del català passa també per la Xarxa. No en podem prescindir.

El panorama de l'ús de les TIC al CPNL. Joan Vilarnau

Exposa les xarxes del CPNL: Facebook, Twitter, LinkedIn, YouTube, Slideshare, Goear i Google+

El CPNL té més de 70 comptes al Facebook i 35 al Twitter. Mantenim ben vius més de 100 comptes a les xarxes socials. Els comptes de Twitter del CPNL sumen 12.541 persones.

Màrqueting lingüístic, un procés social adreçat a persones perquè s'adhereixin positivament als nostres objectius.

És una necessitat ser-hi a les xarxes socials per donar visibilitat al català.

Anàlisi de la importància del nombre de seguidors a les xarxes socials. Tenir molts seguidors no ho és tot.

Concepte d'influència social de les xarxes socials

Demana un canvi de mentalitat a l'hora de fer servir les xarxes socials reenfocant-hi la nostra presència. El CPNL ha d'intervenir a la xarxa més enllà de donar-s’hi a conèixer. Cal reenfocar la presència a la xarxa. La xarxa és un espai de persones, per això automatitzar publicació notícies a Twitter no és bona política. Cal generar conversa [parlant del Twitter].

La web 2.0. som les persones que ens adrecem a persones.

La Xarxa és una eina imprescindible per a treballar les actituds i transformar els comportaments lingüístics.

Ara el repte del CPNL és fer les campanyes de dinamització amb el màrqueting digital.

El CPNL ha estudiat com penjar les fotografies a la xarxa: Flickr serà la nostra nova xarxa de fotografies i s’ha descartat Instagram.

Com i per què les xarxes socials al CPNL? Què fem i com ho fem? Les xarxes són el mitjà, no pas l'objectiu.

Canvis a la web 2.0. Montserrat Peñarroya

Qui crea actualment els continguts a la xarxa? Propiciem la relació entre usuaris?

Hem de passar de vendre productes concrets a establir una relació de fidelitat i que et recomanin. Cal aplicar el màrqueting col•laboratiu. El màrqueting relacional evoluciona cap al màrqueting col•laboratiu: incorporar el client en la cadena del producte. Un client que repeteix i que ens recomana, el màrqueting relacional, que ara evoluciona cap al màrqueting col•laboratiu.

El màrqueting treballa en 3 camps per fidelitzar usuaris/clients: que el client repeteixi, que provi coses noves i que recomani l'empresa.

S'ha de fer un benchmarking (benchmark), una anàlisi de competidors, abans de vendre el nostre producte.

Voleu saber quin lloc ocupa el vostre lloc web? http://www.alexa.com (posicionament de llocs web de tot el món; observar en un mapa de posicionament de visitants dels webs).

El màrqueting col•laboratiu fa que l'usuari s'incorpori com una baula en els valors del CPNL. No hem de vendre productes, sinó vendre experiències, transmetre els beneficis que té adquirir els productes.

La Viquipèdia és el 7è. lloc amb més visites i més trànsit del món!

La posició del CPNL com a lloc web és bona (en el lloc 4.235 d’Espanya), però es pot millorar i mirar que surti de les primeres posicions! SEO

Com posicionar-se a Internet? Repetir amb títol i negretes, sense llenguatge metafòric, repetint paraules clau al final.

Els joves no llegeixen com es fa una cosa, ho miren a Youtube.

“La publicitat, una tècnica útil per a les generacions més grans de 30 anys, però amb una generació jove immune”

“No hem de vendre el producte sinó l'experiència, les conseqüències de consumir el producte, els beneficis.”

Fer cursos al CPNL és una eina d'integració, és una eina per a millorar laboralment. És molt més que estudiar gramàtica! Des del CPNL no hem de vendre el producte, sinó l'experiència i els beneficis de comprar-lo. Per això, el web del CPNL ja explica experiències i els beneficis que s'obtenen quan s'aprèn i es parla català.

“Facebook fa tuf de cadàver. No hi ha xarxa alternativa. Per als menors de 30: Whatsapp”. Cal usar el WhatsApp per fer màrqueting! Hem de poder fer servir les noves oportunitats que permet WhatsApp per a publicitar els productes del CPNL.

Entrem a l'era 3.0: el web s'ha de veure bé en qualsevol dispositiu mòbil.

La web 2.0 va d'intel•ligència col•lectiva. La 3.0 ja va d'espionatge directament, geolocalitza, divulga… La web 3.0 va d'espionatge i s'adapta a tu.

“El CPNL acabarà venent cursos de català per Internet en un futur no gaire llunyà”.

“Demà mateix ja podrem aplicar el que explicarem avui”.

Pas 1: Fer un benchmark

Pas 2: Com millorar la meva posició a Internet

Pas 3: Fer publicitat

Pas 4: Vendre experiències, no cursos

Pas 5: El butlletí: mailchimp

Pas 6: Revisar la conversió del lloc web

Experiències digitals (1): Llegir en català

Cal crear complicitats amb els usuaris de les nostres xarxes socials i amb altres entitats del territori.

“Tenim una gran col•laboració amb els viquipedistes, que van enriquir els perfils dels nostres autors a la Viquipèdia”.

Crear etiquetes és una bona manera de promoure una activitat al Twitter.

Només hi ha 1 milió de lectors de llibres en català (almenys 1 llibre a l’any).

Llegir en Català (9 editorials) són 20 perfils diferents de Twitter als quals tots contribuïm: preguntes / respostes / diàleg / difusió.

La xarxa és un bon espai de diàleg entre els llibres i els lectors.

En l'entorn digital ens deixem guiar per la intuïció.

Experiències digitals (2): el Banc de Sang i de Teixits

El millor que et pot passar és que siguin els mateixos donants (usuaris, alumnes, voluntaris) els que facin promoció de les donacions (cursos, activitats, projectes…).

Contactes, continguts, converses i col•laboració per crear-nos una reputació a les xarxes. El treball que fas a les xarxes et reverteix amb les aportacions dels usuaris, comentaris, fotos, missatges…

L'experiència ha fet aprendre nous aprenentatges sobre les xarxes socials. Piular i aprendre'n. Què permeten les xarxes? Aprenentatge a partir de l'experiència, parar bé l'orella…

Posar cares, imatges i històries és clau per sensibilitzar i activar els usuaris.

“Si saps el per a què, sabràs el com”.

Podem fer-ho tecnològicament o no, però tot gira sempre al voltant de cuidar els usuaris. Per això, en definitiva, de res no serveixen les xarxes socials, si no hi ha una excel•lent atenció al públic des de l’Administració pública.

Arnau Sanz: “Idees per a dinamitzar les xarxes socials”

Saturació actual de les xarxes socials. Cal una formació mínima necessària per a gestionar-les.

Els referents a les xarxes socials, gent amb molts seguidors que creen opinió Exemple de perfil de Twitter a Catalunya: @ModernetdeMerda

Les xarxes socials deixen de ser una comunicació aïllada de l'organització i passen a ser una pota més. A més, Les xarxes socials passen a formar part de la comunicació de qualsevol equip.

Després de fer una publicació a les xarxes socials cal una feina posterior d'unes quantes hores. Per tenir incidència a Facebook cal treballar la notícia hores després de publicar-la.

Recomanacions molt pràctiques:

• Cal tenir pàgines, no pas perfils!

• Els automatismes s'han d'eliminar (les relacions personals no són automatitzades).

• A Facebook més val poc i bo! És millor publicar 2 o 3 notícies potents a la setmana q no moltes sense interès.

• A Facebook no es premien les comparticions. Hem de fer publicacions pròpies, poques, ben fetes i ben promogudes.

• A Twitter es generen més missatges. Un bon missatge es manté més.

• Hem de treballar les relacions socials al Twitter. Hi ha bones pràctiques que hi podem fer.

• Una errada habitual és començar la piulada amb el perfil. Atenció: només la veu aquella persona! És millor posar-hi un punt inicial.

• Repetir el missatge a les xarxes diversos dies és una bona estratègia.

• Hi ha estratègies del Twitter que el CPNL pot fer servir: faltes d'ortografia, per exemple.

• Hem de fer servir un llenguatge més proper i divertit a les xarxes.

• Les fotografies amb missatge amplien un 90% el ressò del tuit (piulada).

• A Twitter cal aportar algun valor als seguidors, no només amb continguts propis.

• “Les xarxes són molt tontes, com nosaltres mateixos”.

• Analitzar el ressò de les publicacions anteriors i la immediatesa són dos factors interessants que milloren l'ús de les xarxes socials.

• Cal saber combinar o trobar l’equilibri entre les nostres publicacions (amb les informacions i els missatges que volem promoure) i els interessos dels nostres seguidors a les xarxes socials.

• Els TNL som els millors gestors de les xarxes socials del CPNL.

• Cal analitzar i experimentar constantment amb les xarxes socials. No hem de tenir-ne por!

 
2jornadadin/seguiment_twitter.txt · Darrera modificació: 26/11/2014 13.13 per Gemma Segura
 
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: CC Attribution-Share Alike 4.0 International
Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter
  • Netvibes