SÍNTESI JORNADES

Tornar a l'inici

Inauguració

A càrrec d’Esther Franquesa, presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística

La senyora Esther Franquesa va donar la benvinguda i va ressaltar la capacitat d’iniciativa i d’innovació que té el CPNL. Creu que la dinamització és molt important per canviar els hàbits lingüístics, i aquesta Jornada servirà per veure com incidim en els comportament lingüístics de les persones destinatàries de les nostres accions:

  • Què hem de fer per canviar-los
  • Què hem de fer per canviar-los
  • Com ho podem fer

Destaca que la feina de dinamització, des de sempre, s’ha fet amb la complicitat de les entitats i les persones i que, actualment, el CPNL continua tenint el mateix objectiu:

  • Treballar en xarxa
  • Treballar en equip

Va donar les gràcies per la feina feta i va encoratjar els tècnics dels CNL de seguir treballant en aquesta línia, incorporant a la nostra feina totes les millores i adaptacions que calgui, cosa que també ha estat un tarannà del CPNL: l’adaptació als canvis.

Ponència

Eines i recursos per a una dinamització més eficaç. A càrrec de Llorenç Comajoan

Va iniciar la seva ponència destacant la diferència entre:

  • Ser eficaç (allò que permet obtenir objectius)
  • Ser eficient (allò que permet obtenir objectius amb el mínim de recursos)

Aquest “ser eficient” hauria de ser la guia de la dinamització. És en aquest sentit que és important de pensar quines “eines” ens permetrien aconseguir els nostres objectius amb un mínim de recursos. Va assenyalar la importància del procés de planificació a l’hora de fer els projectes. S’hauria de procurar no fer accions perquè sí, sinó fer-les amb mètode. Va enumerar les parts dels procés de planificació d’un projecte:

  • Planificar (analitzar el context i establir objectius)
  • Fer (Recollir dades per poder implementar l’acció)
  • Estudiar (Avaluar com ha anat)
  • Actuar /ajustar (què podem fer per millorar)

Tot i que no era objecte d’aquesta ponència parlar del punt de planificar , va insistir, a l’hora de pensar quina acció fem, en la importància d’utilitzar mapes mentals i l’esquema DAFO. En aquesta sessió es volia centrar en el “fer” de la part del procés de planificació, és a dir, en el fet de recollir dades per fer un diagnòstic, abans d’iniciar una acció. Les dades són molt bones companyes per emmarcar els nostres projectes. Insisteix que no desestimem de fer-ho. És important què s’ha fet abans i conèixer les dades sociolingüístiques. I que tan important és aprofitar les enquestes que ja hi ha com també fer les nostres pròpies enquestes. La resta de la seva ponència la va dedicar a enumerar i explicar exhaustivament una sèrie d’eines que ens ajudarien a desenvolupar i trobar aquestes dades. Algunes d’aquestes eines:

  • Ethnologue (Estudia la diversitat lingüística global)
  • Indexplà
  • Lenguatest
  • Ofercat
  • Mapgeoling i Geodatabase (Eines per avaluar el paisatge lingüístic a partir de la retolació. Mesura la llengua al carrer).
  • Jane Hart. Rànquing de les 100 eines més útils des de 2008 (Twiter, Google, Youtube, Google search, Power point, Evernote)
  • Cens (Creu que no hauria de ser el primer lloc on hauríem d’anar.)
  • Idescat (Institut d’estadística de Catalunya)
  • Usos lingüístics de la població de 2008 de la Generalitat de Calalunya (són enquestes oficials i és un bon portal)
  • Ajuntament de Barcelona ( demografia general i demografia d’ensenyament)
  • Eulp08 ( quin ús fan els immigrants del català i coneixement del català de la població immigrada)
  • SIL ( sistema d’indicadors lingüístics)

Per acabar, va dir que la millor eina és la que ens permet de resoldre els nostres objectius. A més de totes les recomanacions de provar noves eines per fer el diagnòstic dels nostres projectes, ens va fer la reflexió que no oblidem mai , però, que la millor eina que tenim som nosaltres mateixos.

Comunicació

Campanya de promoció de la llengua catalana als grans magatzems (Andorra). A càrrec de Joan Sans.

El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra va detectar que en el petit comerç l’ús del català havia augmentat, però, per contra, l’ús en els gran magatzems s’havia reduït. Molts dels treballadors dels grans magatzems que feien atenció al públic no usaven la llengua oficial: el català. Així, doncs:

  • S’enceten converses amb el sector
  • Se signen convenis per a l’aplicació d’un pla lingüístic.

S’inicien una sèrie d’accions, totes elles gratuïtes:

  • Mòduls de català oral bàsic per a treballadors que fan atenció al públic
  • Edició d’un Vocabulari bàsic dels grans magatzems (conjuntament amb el Termcat i amb la implicació dels treballadors)
  • Sessions informatives de recursos com el VxL i dels Centres d’Autoaprenentatge
  • Pòster. (Posat en un lloc visible de l’establiment. Hi deia que l’establiment col•laborava amb el Govern a favor de l’ús del català
  • Edició del llibret de vocabulari Viure a Andorra
  • Edició d’un Vocabulari de bars i restaurants

Els treballadors, un cop acabat el curs, rebien un certificat i, a més, portaven uns identificadors: “Estic aprenent català” i “Us puc atendre en català”. Es van fer un total de 46 mòduls amb 500 treballadors. Aquesta acció encara no s’ha avaluat, es farà amb l’enquesta d’usos lingüístics el 2014.

Bona Pràctica 1

Pla 21 dies. Una eina per impulsar un canvi d’hàbits lingüístics. A càrrec d’Isabel Julià i Teresa Tort del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf. Es tracta de posar en pràctica una rutina diària avaluable i anotar, la teva conducta, en una llibreta. Canviar un hàbit és molt difícil, costa molt convèncer que les persones ho facin i aquesta eina ho ha facilitat. De fet , el fet d’anotar a la llibreta ha permès que els treballadors d'una empresa o d'una organització siguin conscients de la seva conducta lingüística. Alhora, també els ajuda a adquirir nous d'hàbits per posar en pràctica els criteris lingüístics d'atenció al públic que s'hagin acordat en cada cas. Promoure el canvi de conducta s’ha fet :

  • A partir d’una necessitat (directrius de l’empresa)
  • La voluntat (compromís i implicació)
  • Tècnica (marcant uns objectius i donant una ajuda)
  • Utilitzant ancoratges (els treballadors portaven una xapa “pot parlar-me en català)

Retorn dels resultats: no només permeten de recollir la percepció dels treballadors, sinó fer uns informes que retornen a les empreses. Per poder implantar aquesta eina cal:

  • Suport explícit de la direcció (amb instruccions clares)
  • Implicació del personal (motivació suficient)

Finalment, per poder obtenir èxit en un canvi de conducta lingüística cal actuar reforçant les motivacions de les persones.

Bona Pràctica 2

Una colla castellera com a parella lingüística. A càrrec de Marta Espona del CNL de Ca n’Ametller, i Bona Pràctica 4 FA X MI. A càrrec d’Eulàlia Ferràndiz del CNL de Sabadell.

Hem agrupat aquestes dues Bones Pràctiques perquè comparteixen el mateix objectiu estratègic.

La primera pràctica consisteix en la col•laboració de la Colla Castellera Matossers de Molins de Rei que actua com a voluntària amb un aprenent.

La segona pràctica consisteix a aprendre llengua a partir de la interpretació de cançons clàssiques del pop català, amb alumnes dels cursos de nivell Bàsic i Elemental i els participants del VxL.

Totes dues pràctiques estan enfocades a aconseguir/facilitar/promoure la integració de les persones nouvingudes a la comunitat catalana mitjançant els aspectes de llengua i cultura, com ara les cançons en català i la colla castellera.

L’estratègia que han utilitzat aquestes dues accions ha estat: crear vincles afectius, promoure l’autoestima dels participants i el sentiment de pertinença (“jo sóc de la Colla”, o “jo participo activament en la festa d’una escola cantant cançons en català”), amb la finalitat de fer-los sentir que la llengua i la cultura catalana formen part de tu mateix…perquè tu hi estàs participant i ajudes a fer-ho possible.

Bona Pràctica 3

Sistema d’avaluació d’activitats en el sector associatiu. A càrrec d’Eva Rodríguez i Jordi Ballart del CNL de l’Hospitalet.

Es tracta “d’inventar” una nova eina per a avaluar les activitats de dinamització al sector associatiu. No és el mateix comptabilitzar cinc accions, com a nombre, que comptabilitzar el contingut de les accions.

Han dissenyat un sistema d’indicadors que els permeten atorgar un valor ponderat a cada activitat. D’aquesta manera poden obtenir un retrat més objectiu de l’efecte de les diverses actuacions al territori i poden planificar més acuradament el tipus d’actuacions que cal dur a terme en aquest sector.

A l’hora de fer una visió general en els diferents barris de la ciutat, permetrà avaluar i justificar amb més profunditat els recursos econòmics i humans invertits. Van explicar minuciosament l’eina i com la feien servir, amb exemples concrets.

Ponència

Per avançar en l’ús: reflexions aplicades sobre els canvis dels comportaments lingüístics. A càrrec de Xavier Vila.

Va enumerar el contingut de la seva ponència:

  • De què parlem quan parlem de promoció de la llengua
  • Per què costen de canviar els comportaments
  • Quan i com es canvien els comportaments lingüístics
  • S’hi pot incidir?

I va basar els seu discurs en aquesta definició: “Què és una llengua?. Perquè existeixi una llengua cal que hi hagi gent que la parli, per tant, això vol dir que la llengua forma part del comportament humà. La llengua és un sistema d’idees, de concepcions, és una mentalitat i ideologies.” Va dir que tots els usos van lligats a la resta del sistema i costen de canviar per dos motius:

  • Per les rutines
  • Per la mandra

Les rutines de comportament continuen reproduint-se dia rere l’altre i aquest és el motiu perquè costen de canviar, perquè són comportament adquirits. Canviar fa mandra i per tant, es necessiten incentius. Els comportaments lingüístics es canvien quan :

  • Ens obliguen
  • Volem canviar

Aquest fet, el de “volem canviar”, és el que nosaltres hem d’aprofitar per iniciar accions de dinamització. Els moments i processos de canvi de les persones són “escletxes “ que hem d’aprofitar, ja que els canvis afecten les persones: comunicacions grupals, moments importants en la vida d’una persona, espais socials…ens obliguen/ajuden a comportar-nos lingüísticament d’una manera determinada. Hem de reflexionar sobre quins són elements importants d’una actuació de política lingüística:

  • Quins objectius i resultats ens plantegem
  • Quins comportaments lingüístics intervindran
  • Quins seran els agents del canvi
  • Quines seran les condicions del canvi
  • Tenir un Pla.

Què pot fer el CPNL? :

  • Canvis sobre segments
  • Canvis globals en els usos d’una institució
  • Canvis en sectors de la xarxa.

Hi ha tres maneres de canvis:

  • Increment
  • Decreixement
  • Transformació.

Aquesta última és la important. No modificarà els interlocutors però modificarà els seus comportaments. L’important és actuar coordinadament sobre:

  • Les mentalitats de les persones (les mentalitats són conductes lingüísticament assertives)
  • Els usos
  • El sistema
  • Els coneixements

I sobretot esbrinar en quins agents intervenim: agents interns, clientela, administracions, competència, sidicats… Segons el ponent, la dinamització és un terreny prometedor i cal que pensem que podem canviar usos, perquè sí que és possible, i que no desestimem els nostres alumnes:

  • Inserir alumnes en xarxes d’usuaris
  • Transformar mentalitats
  • Convertir usuaris i/o en consumidors de català
  • Crear xarxes d’integració.

Finalment, opina que sí que poden incidir en l’ús i que l’eina de dinamització és una eina potent i, a més, és important que ho fem ja que, les dades demogràfiques -influïdes pel sistema econòmic actual- diuen que el nombre de catalanoparlants ha baixat . La causa és que, en les noves generacions, no hi ha creixement en la massa de catalanoparlants nadius.

Bona Pràctica 5

El Ganxet Pintxo: promoció de la llengua mitjançant una ruta de tapes. A càrrec d’Anna Saperas del CNL de Reus Miquel Ventura.

La Ganxet Pintxo mobilitza durant dues setmanes, i en dos períodes a l'any, uns 50 bars i restaurants de Reus i un nombrós públic que vota les millors tapes (premi Ganxet Pintxo). El CNL de Reus aprofita la iniciativa “d’un altre” per donar a conèixer el CNL i participar-hi sensibilitzant el sector sobre la importància dels aspectes lingüístics en la comunicació. El fet de participar i col•laborar en el certamen des de la mateixa organització també els permet incorporar el missatge de fer valdre els drets lingüístics de la clientela i incidir en el Codi de Consum. Aquest fet queda reflectit en el premi Ganxet Llengua que s’atorga als establiments que fan major ús del català.

Aquesta acció compleix dos objectius estratègics:

  • Tenir relació amb les organitzacions empresarials importants -com ara la Cambra de Comerç- i el sector hostaleria ,i obtenir-ne la implicació.
  • Garantir la denominació catalana i l’adequació lingüística de les accions d’aquest sector.

Bona Pràctica 6

Siguem aranyes. Una xarxa d’establiments al servei del català. A càrrec d’Alexandra Sans i Carles de Rosselló del CNL de l’Heura de Santa Coloma de Gramenet.

Es tracta que els alumnes dels cursos (des del B3 fins E3 i els Intermedis) i els participants en el programa VxL, participin en un projecte de pràctiques lingüístiques que es desenvolupa a través de la xarxa d’establiments col•laboradors. Després de tres anys de funcionament, les pràctiques lingüístiques als comerços s’han revelat com una bona iniciativa per al de foment de l’ús oral de la llengua catalana. Els participants no han de comprar, si no volen, sinó que han de fer una pràctica.

El CNL, amb aquesta acció, ha aconseguit obtenir, amb èxit, dos objectius importants:

  • la implicació dels establiments (que actuaven com a prescriptors, és a dir, intermediaris amb complicitat amb el CNL) per aconseguir l’objectiu de facilitar que les persones poguessin interactuar en català i, per tant, provocar un canvi en el comportament lingüístic, amb la finalitat de fomentar l’ús del català entre els alumnes i participants del VxL, en una activitat fora de l’aula.
  • El benefici psicològic dels comerços implicats perquè tinguin la percepció que han participat en una acció conjunta amb la Institució (CPNL) a favor del foment de l’ús del català entre la ciutadania. A més del fet d’adquirir notorietat (importància de sentir-se triat per fer possible aquesta pràctica) i futurs clients.

Bona Pràctica 7

Sessions de joc. A càrrec Maria Gassiot del CNL de Barcelona.

Es tracta de fer unes sessions de joc en establiments col•laboradors de la campanya “I tu, jugues en català?” Són una bona pràctica perquè, en una sola activitat i de manera integrada, hi intervinguin tots els agents actius que es volen dinamitzar a través de la campanya: els usuaris (també els potencials) de jocs en català, els establiments que venen jocs en català i els fabricants de jocs en català. D'altra banda, les sessions de joc esdevenen un espai d'ús i de sensibilització.

En aquesta activitat, també s’han utilitzat els establiments com a prescriptors del CNL en el sentit de ser “influenciadors ” en el comportament de comprar un producte de català.

Bona Pràctica 8

Lèxics específics com a eines de dinamització. A càrrec de Miriam Bruné i Cristina Puig del CNL del Vallès Oriental.

Presentació dels lèxics específics que s'han elaborat al CNL del Vallès Oriental per treballar amb les entitats i amb els establiments comercials arran de la signatura d'acords de VxL.

Els lèxics han estat el testimoni escrit que ha quedat de la feina feta per a la promoció de la llengua catalana. En el cas dels tres lèxics amb les entitats (Diables, Gegants i Cultura gitana) han permès promoure el coneixement de la cultura popular a través de les entitats ciutadanes i obtenir-ne els seu compromís.

El treball d’aquests lèxics ha permès enviar el missatge als participants que la llengua i la cultura popular formen part de l’arrelament al territori i és una part de la identitat catalana.

Pel que fa al lèxic de l’embotit (la botifarra) també té a veure amb la identitat del territori (La Garriga). L’objectiu de treball, a més, era treballar en xarxa i és en aquest sentit que s’hi ha implicat l’Administració, les empreses del sector i també han obtingut la col•laboració de l’Escola Municipal de Dibuix.

Bona Pràctica 9

La comunicació mitjançant les TIC. A càrrec de Queti Vinyals i Biel Senabre del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

Des que el CPNL va adoptar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com un recurs eficient per millorar les seves feines habituals, el CNL de l’Alt Penedès també va anar adaptant la metodologia de treball a la incorporació d’aquestes eines. En aquests moments, les TIC ens aporten molts beneficis a l’hora d’augmentar l’eficiència del nostre treball diari. La presentació exposa com utilitzen les TIC al CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (quines TIC fan servir i de quina manera les aprofiten).

Es proposen utilitzar la incorporació de les eines TIC en les tasques de Dinamització per aconseguir una xarxa estable amb els usuaris. És una manera d’aprofitar els mitjans per fer-nos visibles.

Bona Pràctica 10

El català fa vendre. Recursos lingüístics i bones pràctiques empresarials. A càrrec de Josep Planas del CNL de Girona.

El CNL de Girona presenta dues accions, la intervenció en butlletins i revistes, per ser-hi present i la incorporació del CNL en els Tallers de Comunicació de la Cambra de Comerç de Girona. Aquestes sessions contenen: presentació de recursos lingüístics en línia, marc legal que regula l’ús de la llengua, multilingüisme en l’activitat empresarial, bones pràctiques lingüístiques i serveis del Consorci per a la Normalització Lingüística. Estan pensades específicament per a empresaris, i partint de situacions lingüístiques reals pretén conscienciar del fet que usar normalment i amb correcció el català suposa un valor afegit en l’activitat de l’empresa, i que l’excel•lència lingüística marca d’una manera important la qualitat empresarial. L’objectiu estratègic de l’acció és: destacar els beneficis d’usar el català, tenint com a valor afegit que l’excel•lència lingüística porta a la qualitat de servei, i el CNL, dóna els recursos per poder-ho fer.

(Document elaborat per l’Alícia Company en col•laboració de l’Oriol Rocosa)

 
jornadadin/sintesi_jornades.txt · Darrera modificació: 22/09/2014 09.45 per Gemma Segura
 
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: CC Attribution-Share Alike 4.0 International
Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter
  • Netvibes