Llengua i cohesió social

La cohesió social és un dels eixos que vertebra l’activitat del CPNL en els diversos àmbits en què treballa i un dels objectius que marquen les accions que es planifiquen, especialment pel que fa a l’acolliment lingüístic (que s’ofereix a les persones nouvingudes), del treball en xarxa amb entitats i organismes socials i culturals i del programa de parelles lingüístiques.

EL CPNL treballa l'acolliment lingüístic transmetent les nocions bàsiques de català, els primers coneixements de llengua catalana, però també introduint els usuaris dels serveis en el funcionament de la societat catalana. L'acolliment lingüístic aposta pel coneixement integrat de la societat, per això el CPNL assumeix la transmissió dels coneixements de llengua i també de l'entorn. Aquest treball es fa en col·laboració amb organismes públics, com els ens locals i la Direcció General per a la Immigració, i amb altres organismes i entitats socials que treballen per a la integració de les persones nouvingudes.

Així, doncs, el CPNL treballa en xarxa amb les altres administracions i entitats del territori, buscant complicitats en el foment de la llengua, i amb el convenciment que la cohesió social passa pel coneixement de la llengua catalana i de la seva societat i que la col·laboració entre tots els ens implicats en aquest objectiu és la millor manera d'arribar-hi.

El Voluntariat per la llengua, que sobrepassa les 100.000 parelles lingüístiques formades des del 2003, pretén que les converses entre voluntaris i aprenents continuïn sent no només una eina de foment de l’ús del català, sinó també de les relacions socials i de l’intercanvi d’experiències i coneixement entre persones diverses.

D’una banda, el programa s'ha desenvolupat cada cop més en àmbits diferents (s’hi han fet un 84% més de parelles que durant el 2014) per atendre les necessitats específiques de diferents col·lectius, com ara el de la diversitat religiosa (parelles de persones de confessions diferents), el de l’empresa (entre treballadors), el de l'educació i la cultura, el de la diversitat funcional (aprenents i voluntaris amb malalties o discapacitats mentals lleus), el de la justícia (interns a centres penitenciaris o centres educatius de justícia juvenil), el de l’esport o el de la sanitat.

De l’altra, les activitats complementàries (també en augment) que s’han ofert als participants (sovint en col·laboració amb establiments i entitats, amb 140 biblioteques implicades) els obren la porta al coneixement de la cultura, del territori i de l’activitat social del país i també a la possibilitat d'aprendre la llengua tot vivint en català.

Un dels reptes del programa és aconseguir la implicació dels joves com a voluntaris. Per això ha continuat la col·laboració amb la Direcció General de Joventut pel que fa a la difusió del programa i amb el mateix propòsit s'han dinamitzat les xarxes socials. A més, el VxL s’ha incorporat a les activitats solidàries que les universitats de Girona i Lleida ofereixen com a crèdits amb reconeixement acadèmic en els estudis de Grau. Se n'han beneficiat setze universitaris de Girona i cinc de Lleida, que han participat en parelles lingüístiques com a voluntaris amb resultats molt satisfactoris.

 
memoria2015/2lengcohesio.txt · Darrera modificació: 31/05/2016 11.40 per Cristina Aguilera
 
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: CC Attribution-Share Alike 4.0 International
Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter
  • Netvibes