3.3 Activitats destacades

Projecte Posem-hi remei (CNL El Prat de Llobregat)

Posem-hi remei és un treball de l'Ajuntament del Prat i del CNL El Prat de Llobregat, amb la col·laboració dels centres de formació per a adults, cinc herbolàries de la ciutat, l'Escola de Música del Prat i el Termcat.

Aquest projecte té dos objectius, d’una banda, promoure una percepció positiva de la diversitat cultural i de la convivència entre persones de diferents orígens i, de l’altra, propiciar l'aprenentatge del català i promoure’n l’ús social entre les persones que han decidit quedar-se a viure a la ciutat.

El fil conductor del projecte són les herbes remeieres com a expressió cultural present arreu del món i en totes les cultures. Cada grup-classe va treballar les propietats d'algunes plantes remeieres a partir de cinc afeccions diferents: la grip i el refredat, les males digestions, l’estat d’ànim, la bellesa i els mals i accidents lleus. S’hi expliquen alguns remeis casolans de diversos llocs del món, fets amb plantes remeieres que els alumnes coneixen i utilitzen.

Posem-hi remei conté cinc vídeos que corresponen al treball dut a terme en cinc classes dels centres que fan cursos de català per a adults. De l'edició del vídeo, se n'ha encarregat una empresa d'inserció laboral.

Els divendres modernistes (CNL Vallès Occidental 3)

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer i aprofundir en el coneixement de l’entorn més proper dels usuaris del CNL i, alhora, facilitar entorns d’ús del català. Aquesta activitat, organitzada pel CNL Vallès Occidental 3, consta d’un conjunt de quatre itineraris pel passat modernista de les localitats de Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Ripollet. Es lliga l'activitat de classe amb el treball sobre el conte tradicional i el conte com a gènere narratiu.

Les visites proposades han estat les següents: Casa de les Aigües, Casa Vila i Ateneu Benèfic Instructiu (Montcada i Reixac); Molí d'en Rata, el campanar, Cal Magí, Cal Queixalista i el jardí de Can Padró (Ripollet); Vitralls de Can Domènech (Cerdanyola del Vallès), i Celler Cooperatiu, Casa Armet, Casa Lluch i Casa Mònaco (Sant Cugat del Vallès).

Com a tasca lectiva, els alumnes han elaborat contes relacionats amb temàtiques diferents d'elements presents en el Modernisme, per llegir-los durant el recorregut. Tots els contes han format part dels Jocs Florals, que el CNL ha organitzat.

El nom dels carrers de Manresa (CNL Montserrat)

El Servei Local de Català de Manresa (CNL Montserrat) ha organitzat dues sortides per als seus alumnes i participants del Voluntariat per la llengua, per donar a conèixer el significat i l'origen dels topònims d'alguns carrers del nucli antic de Manresa de la mà de Francesc Comas, geògraf i historiador.

L'itinerari triat va reflectir el pas i el pes de la història des de l'època medieval fins a l'enderrocament de les muralles, a l'últim terç del segle XIX. L'explicació va ser amena, interessant i ben documentada. Una sèrie de fotografies dels anys 20 i 30 van servir per il·lustrar els canvis en el teixit urbà, a causa sobretot dels enderrocaments d'esglésies produïts durant la Guerra Civil.

Tant els alumnes que han arribat durant els últims anys a Manresa com els manresans de tota la vida van seguir amb interès l'itinerari i hi van participar amb preguntes i comentaris.

Aquesta activitat possibilita el coneixement de l’entorn més proper als ciutadans de Manresa i els dóna la possibilitat d’expressar-se en català.

«Vint paraules d'Artur Bladé Desumvila» (CNL de les Terres de l’Ebre)

El CNL de les Terres de l'Ebre va impulsar l'activitat «Vint paraules d'Artur Bladé Desumvila», amb motiu de la commemoració del 20è aniversari de la mort de l'escriptor de Benissanet. L'activitat tenia com a objectiu difondre l'estil literari i la llengua que utilitzava Bladé en les seves obres.

El CNL va seleccionar les paraules i expressions recollides en l'obra bladeriana per difondre-les entre l'alumnat dels cursos de català, el voluntariat lingüístic i el públic en general. Des de l’octubre i setmanalment, s’ha difós cadascuna d'aquestes paraules o expressions a través de Ràdio Tortosa i de les xarxes socials del CNL i de les entitats col·laboradores.

Les paraules i expressions es van introduir en una fitxa que inclou un petit fragment literari en què l'autor utilitza el lèxic seleccionat, la referència bibliogràfica, el significat i una petita explicació. A més, es va elaborar un dossier divulgatiu sobre la figura de l'escriptor i es van redactar uns petits comentaris lingüístics de cada entrada per aprofundir en el significat, l'ús, l'àmbit geogràfic, la vivacitat i els sinònims d'aquest lèxic.

Presentació del «Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès» (CNL del Vallès Oriental)

Amb motiu de les Jornades anuals del Centre d’Estudis Molletans (CEM) dedicades, l’any 2014, al món tèxtil, el CEM va proposar al Servei Local de Català de Mollet (CNL del Vallès Oriental) l’elaboració d’un lèxic amb els mots essencials d’aquest món de fils i telers. L'SLC de Mollet va demanar assessorament terminològic al Centre de Terminologia, TERMCAT. El resultat d’aquesta col·laboració és el diccionari de 107 termes de lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès. Cada article del Lèxic conté les denominacions en català i la definició. També s'hi han incorporat sinònims, si n'hi ha, i anotacions o fraseologia. Algunes entrades recullen, a més, fotografies que il·lustren la nomenclatura.

A banda de la cerca en el diccionari en paper, es pot consultar tot el contingut terminològic de l'obra en el web del Centre d'Estudis Molletans de l'Ajuntament de Mollet, en el web del Consorci per a la Normalització Lingüística i també des del Cercaterm del TERMCAT.

A l’acte de presentació, Manel Domènech, del Centre d’Estudis Molletans, va fer una xerrada sobre «El tèxtil en la parla popular». A través d'una història de fils i telers entre una teixidora i un possible pretendent, el conferenciant va fer un joc de paraules amb locucions del món tèxtil molt ben ordida.

Aquesta activitat és una mostra del treball del CPNL en el camp de l’assessorament lingüístic, amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de la llengua.

El Passallibres, una activitat del pla de lectura (CNL L’Heura)

Aquest projecte forma part del Pla de lectura del CNL L’Heura i té com a objectiu fomentar la lectura com a eina d'aprenentatge de la llengua. Alhora, és una activitat que promou la pràctica de la lectura als cursos de català. Aquesta acció no només s'adreça a l’alumnat del centre, sinó que és oberta a tota la ciutadania.

El Passallibres és un punt d'intercanvi de llibres que es pot tirar endavant gràcies a les aportacions de la Biblioteca de Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet, i de diverses persones anònimes. El funcionament és ben senzill: es tria un llibre i s’apunta, en un full que hi ha en una taula, el nom del lector i el títol del llibre. La taula on es col·loquen els llibres es troba situada al vestíbul del CNL L'Heura. La persona que agafa el llibre el pot tornar o no. La idea que hi ha darrere del projecte Passallibres ens la diu la mateixa paraula: passar els llibres d'unes mans a unes altres, és a dir, fer una cadena de lectors i lectores.

Ja fa un any que va començar la cadena del Passallibres. En aquest període s'han exposat 161 llibres i se n'han agafat 149.

Tartera de paraules pallareses (CNL de Lleida)

Aquesta activitat és una iniciativa del Servei Comarcal de Català del Pallars Jussà (CNL de Lleida), amb l’objectiu de divulgar els trets lingüístics patrimonials de la parla pallaresa a través de la participació dels mateixos parlants, i ha comptat amb el suport de l’Associació Cambuleta. Aquesta associació cultural treballa per promoure l’ús de la parla del Pallars, donar-la a conèixer i valorar-la.

Durant el mes d’abril i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, més de 300 persones van acudir a la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, per aportar una paraula pallaresa escrita en una pedra i, d’aquesta manera, construir una tartera amb més d’un miler de pedres. Aquesta activitat també va servir per commemorar els trenta anys de la publicació de la novel·la Pedra de tartera, de la novel·lista de Tremp Maria Barbal.

Es van recollir paraules d’ús freqüent com broma (núvol), expressions típiques com mai tant (serà massa) i d’altres que només s’utilitzen al Pallars Jussà com pereperep (rosella) o a la Vall Fosca com sociat (esllavissar). S’està elaborant un primer vocabulari amb les paraules i expressions recollides en aquesta edició.

 
memoria2015/3cultura/activitats.txt · Darrera modificació: 07/07/2016 08.55 per Cristina Aguilera
 
Excepte on es digui una altra cosa, el contingut d'aquest wiki està subjecte a la llicència següent: CC Attribution-Share Alike 4.0 International
Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter
  • Netvibes