Consorci per a la Normalització Lingüística
Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons 
[float] Tornar a l'inici
[/float] S'ha de tenir en compte que els periodistes tenen un espai limitat per cobrir una quantitat il·limitada d’esdeveniments i que entre el 80 i el 90 per cent de les notes de premsa que arriben als mitjans són desestimades. És per això que la informació ha de ser tractada de manera creativa (sense distorsionar-la), de manera que resulti més atractiva per al receptor (és a dir, el periodista que decideix la seva publicació).
A més, sovint els mitjans treballen amb la seva pròpia agenda de previsions, amb les fonts i els contactes que els van subministrant notícies. És important, doncs, posicionar-se en aquest sentit i fer que les notícies que generem siguin interessants tant en quantitat (perquè ens tinguin habitualment presents) com en qualitat periodística (generant interès).
✘ Intentar vendre el nostre producte no vol dir convertir la nota de premsa en un pamflet publicitari. El format ha de ser informatiu, tot i que s'ha de tenir clar el missatge que es vol fer arribar.
✘ Cal evitar redactar una tirallonga de dades i informació sense interès periodístic.
El que és interessant i important per a la nostra entitat, no té per què ser-ho per a la resta del món. Cal interpretar les prioritats dels mitjans. Redactar la nota de premsa perfecta no és garantia d’èxit. Hi intervenen molts factors aliens.
Una convocatòria és la invitació als periodistes a un acte que volem convertir en notícia. Hauria de ser més breu i no incloure la notícia en si mateixa, sinó la referència a l’hora i el lloc en què aquesta serà explicada. Tot i així, una convocatòria pot incloure un avançament de la notícia.
El periodista que rep una nota analitza si aquella notícia pot interessar els seus lectors, oients o espectadors. En la mateixa nota de premsa s'han d'incloure arguments que justifiquin la publicació d'aquella notícia en un mitjà.
Es poden basar en els següents criteris:
La nota de premsa ha de respondre a les sis preguntes clau del periodisme: les sis «W». Alguns autors parlen de 5 W i una H.
A la notícia no cal seguir aquest mateix ordre de W.
El QUÈ és la caracterització d'un fet com a membre d'una determinada família de fets (declaracions, assassinats, pujada de tipus d'interès) i la situació de la seva funció dintre les relacions de causa-efecte (pujada tipus d'interès per alça d'inflació).
El QUI es concentra en la identificació completa i rigorosa dels protagonistes del fet, ja siguin subjectes agents o pacients o subjectes individuals o col·lectius. La identificació completa és obligatòria i imprescindible per evitar la confusió o el dubte del receptor. Cas de persones (no personatges) desconegudes pel públic i a les que cal al·ludir a partir d'altres trets com la professió, l'edat, la raça, la nacionalitat, l'estat civil etc. que permetin oferir una imatge singularitzada (Un agricultor va morir ahir en caure-li un llamp a la localitat sevillana…). Una dada important per completar la identificació dels personatges, en particular si ocupen un càrrec institucional, és el
partit al qual pertanyen.
El QUAN consisteix en la referència a l'instant que ha tingut lloc l'esdeveniment o als diferents moments de la seqüència de fets. Segons sigui el cas, caldrà detallar l'hora exacta, el moment de la jornada (nit, dia, matinada), el temps meteorològic (accidents
per mullat) i el temps de situació (carrer molt ple, carrer molt buit).
L'ON és el marc geogràfic del fet que pot tractar-se només en la dimensió física, però també en la dimensió cultural (context de religió, de cultura…). La proximitat entre el lloc on ha passat un fet i la redacció on s'informa la notícia té un pes determinant en la valoració d'aquesta. Com més a prop és l'ON, més interès té la notícia. Així, a mesura que la proximitat és més gran, també caldrà donar més detalls del lloc. Si hi ha un assassinat macabre en un pis de Manresa, els diaris de Manresa donaran l'adreça exacta, els de Catalunya es conformaran potser amb el carrer, els de Madrid amb la ciutat i si surt per agències a fora, es limitaran a situar Manresa en el plànol.
El PER QUÈ és la menció de les causes i té molt pes sobretot en periodisme interpretatiu.
El COM comprèn totes les referències als esdeveniments a com s'ha desenvolupat el fet i amb quins instruments.
Les dades relatives al QUAN i l'ON tenen molt pes en la credibilitat del mitjà, ja que poden ser comprovades empíricament.
En les notes de premsa encara hauríem de donar resposta a uns altres interrogants, referents a l’esdeveniment que volem promoure:
Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons
Seguiu-nos a: