[float]
Tornar a l'inici
-
-
-
-
-
-
[/float]
Si el periodista decideix fer una notícia curta a partir de la nostra nota (un breu) el més normal és que reprodueixi els primers paràgrafs i prescindeixi dels últims.
Resumir el missatge en una o dues idees com a màxim: no voler comunicar més d’un missatge.
Contextualització: relacionar la notícia amb l’actualitat, amb tendències a l’alça en la societat o als interessos del periodista o el mitjà a qui ens adrecem. Hem de vincular la informació a la realitat.
Bona redacció: fer servir el registre apropiat del llenguatge (ni massa tècnic ni massa col·loquial), enllaçar idees… El redactat ha de ser prou clar perquè no doni peu a malentesos.
És important adaptar el nostre llenguatge al llenguatge que li suposem al públic receptor dels mitjans de comunicació.
Les notes de premsa en línia ens permeten publicar enllaços a planes web, presentacions en diapositives… Tot i així, convé no sobrecarregar el correu electrònic que s’envia.
De vegades també es pot narrar un esdeveniment mentre està tenint lloc. Cada vegada es fan servir més les cròniques minut a minut, que a base de frases molt curtes actualitzen en directe el desenvolupament d’un encontre esportiu, una cerimònia de lliurament de premis…
L’
hipertext permet contextualitzar i ampliar la informació: enllaçar a anteriors notícies relacionades amb l’actual o bé redirigir a la plana web de la institució organitzadora.
Suports multimèdia: com ja hem comentat, sobretot fotos i vídeos. És important saber relacionar el llenguatge escrit (premsa escrita) amb l’àudiovisual (ràdio i TV).
Interactivitat: podem estimular la participació dels receptors, per opinar o fins i tot suggerir millores a les iniciatives que difonem i promovem. La comunicació digital és multidireccional.
Redacció col·lectiva o cooperativa: en serveis com els fòrums d’Internet o la Viquipèdia s’està tendint a una autoria de textos elaborats en grup, o bé elaborats individualment però corregits en grup.